Jaume és un jove de quinze anys que va nàixer en l'Espanya de la postguerra, en una família esquinçada per la derrota dels seus i repudiada pel Règim. Se sent esclau del pànic i forçat propietari d'una paüra heretada que mai ha volgut posseir ni entendre. En la cerca d'una eixida a eixa forçada reclusió en llibertat que és la seua por, Jaume orquestrarà en la seua ment un univers paral·lel lliure de basardes. En la ment de Jaume, ambdós mons, real i quimèric, són contigus. Per ells anirà perquirint una resposta a la seua existència. En aquest viatge de línies paral·leles, es retrobarà amb els seus orígens, es creuarà amb la mort i la vida, la sang i les idees, l'honor i el deshonor, la fidelitat i la traïció, el triomf i la derrota. Jaume, com a conductor del tren, actor i tramoista del teatre de la seua existència, alçarà i abaixarà el teló en cada acte, sotmès a un guió que ja havia estat escrit abans pels altres: ple de maçons i nazis, i de morts misterioses amb mòbils mundanals. En eixe escenari de trens i fantasmes, de vides i vies paral·leles té un paper important la culpa, la culpa individual, la de l'assassí o assassins del seu pare, i una altra, la culpa col·lectiva, un feix de circumstàncies que forcen la massa a l'autodefensa. Tracta, en definitiva, de cercar la maduresa esbrinant en les fulles grogues d'un passat turbulent i aterridor per poder girar full i construir la seua vertadera identitat.